- Els inicis
- Unitat per Vilanova entra a l’Ajuntament
- Unitat per Vilanova, partit polític
- Una legislatura moguda
- Una altre manera de fer
- El relleu
- Un balanç
ELS INICIS
L’Ajuntament de Vilanova del Vallès es va constituir el 12 de febrer de 1984, amb el govern format majoritàriament per independents i algun militant de CiU, d’acord al resultat de les eleccions municipals de l’any anterior, 1983, en que s’havia presentat la candidatura “Independents oer Vilanova” a Montornès i a La Roca, poblacions que compartien fins aleshores el territori de Vilanova. La formació encapçalada per l’alcalde Sr, Francesc Escalé, va governar amb majoria absoluta fina a l’any 1999, si bé amb les sigles de CiU. Durant aquest temps es varen posar les bases per donar a Vilanova l’estructura que necessitava per reconèixer-se com a poble i deixar de ser “El Raval” nom amb el que es coneixia antigament Vilanova. I així es va habilitar l’antiga escola de nens com a Casa Consistorial, es va ajustar el Planejament urbanístic, es va ordenar la Plaça del Poble, es va construir el Centre Cultural, es va obtenir la propietat de la zona esportiva que es va reordenar i ampliar, es va impulsar la urbanització de molts barris, es varen aconseguir moltes zones verdes i espais públics per a equipaments, etc.
En la legislatura 1995-1999 una bona part dels regidors de l’Ajuntament eren ja diferents dels que havien format part de govern anteriors i, tot i seguir governant un equip amb les sigles de CiU, es varen produir diverses crisi internes que repercutien en la vida social de Vilanova i que varen portar al fet que, el 18 de gener de 1999, uns 130 veïns reunits en assemblea, decidissin constituir una agrupació amb el nom de Unitat per Vilanova (UpV) i amb el suport de la “Federació d’independents de Catalunya”. Formaven part d’aquella agrupació membres d’anteriors consistoris, simpatitzants d’aquella manera de fer, persones preocupades pel futur de Vilanova i el mateix alcalde Sr. Francesc Escalé. Es va preparar una llista amb les persones més representatives de cara a les properes eleccions i que defensaven més ostensiblement les aspiracions de futur per Vilanova. La llista, ara encapçalada per Josep Fontbona Puigpey, Caterina Albiol Vallespir, Jaume Casas Ciprian, Ramón Majà Esteve, Lluis Ante Tendillo, Josep Casals Centelles, Xavier Forns Casacuberta, Josep Anton Salinas Dominguez, Enric Peña Serra, Mercè Vila Corts, Pere Agustí Galbany i Montserrat Carós Rodriguez. Recolzaven aquella llista 150 persones, el nom de les quals apareixen en el complert programa d’acció municipal que es va presentar.
UNITAT PER VILANOVA ENTRA A L’AJUNTAMENT
A les eleccions municipals de 1999, i sense cap de llista el Sr, Francesc Escalé que ja no es va tornar a presentar, es va produir un empat entre la nova CiU (5 regidors) i UpV (5 regidors). La designació de l’alcaldia quedava en mans de l’únic regidor socialista que havia resultat elegit. Malgrat el pacte de col·laboració ofert per UpV, el regidor socialista va donar suport a CiU, formant-se així un govern majoritari de CiU amb un regidor socialista, quedant Unitat per Vilanova a la oposició. Es trencava així una línia de treball i orientació, iniciada fins i tot abans de la Independència municipal amb persones que s’havien mogut sempre, ja que l’associació de Veïns, defensant un esquema de poble i una manera de fer pròpia i símbol d’identitat.
Per tal de tenir un mitjà d’expressió i de comunicació amb els veïns, UpV va editar un butlletí amb el nom de “Clar i net” informava de les activitats que es duien a terme, dins i fora de l’ajuntament, i recollia suggeriments dels vilanovins. El numero 1 de juliol de 1999 donava compte del resultat de les eleccions, de la formació de comissions de treball en els àmbits presentats en el programa electoral d’Unitat per Vilanova i de les propostes d’acord que s’havien ofert al regidor socialista per formar govern i que aquest havia rebutjat per permetre fer alcalde al Sr. Alpiste de CiU.
UNITAT PER VILANOVA, PARTIT POLÍTIC
L’onze de febrer de 2000, Unitat per Vilanova es constitueix com a partit polític, amb seu al passeig del centenari núm. 17 i davant del notari Simon Ribelles, es registra el 12 de maig en el tom IV, foli 125 del llibre d’inscripcions, quedant, per tant. Inscrit com a partit polític en l’àmbit de la política local. (veure Annex 2, acta de constitució, i annex 3, estatus d’Unitat per Vilanova.)
UNA LEGISLATURA MOGUDA
La legislatura de 1999-2003 va resultar molt convulsa i es varen produir una sèrie de fets negatius per la mateixa convivència ciutadana. Aquests fets no varen passar desapercebuts per la premsa comarcal ni nacional. Nombroses cartes de veïns als diaris i setmanaris amb queixes sobre acords municipals que afectaven entitats i a la mateixa comunitat, o fins i tot alguna editorial de premsa, en donen fe.
A l’abril de 2000, la directora de la llar d’infants privada, i única en el poble, “La Baldufa” es queixa de la manca total de suport, per part de l’ajuntament, per fer obres de conservació i millora de l’edifici i es veu obligada a tancar. Al mateix any 2000 el govern municipal dissol la històrica “Comissió de Festes” per considerar a les persones que en formaven part contràries als interessos de l’equip de govern.
El 2001 l’equip de govern modifica la ordenació de la zona esportiva en contra de la opinió de la oposició. Al mateix any 2001, d’acord amb un promotor i sense fer-ho gens públic, el consistori decideix donar el vist-i-plau a la promoció d’un polígon industrial a la vall de Can Cristòfol, en uns terrenys qualificats agrícoles. L’assumpte es coneix públicament per la denúncia, al Jutjat i publicat a la premsa, d’un presumpte cobrament de comissions per la requalificació, a favor del mateix alcalde i del regidor de governació. Això va portar a la creació d’una “Plataforma per la qualitat de vida” a la que s’integraren membres d’Unitat per Vilanova i diverses entitats. El pretès canvi de qualificació dels terrenys va suposar fortes polèmiques, molta premsa escrita i recursos davant de l’ajuntament i de la Comissió d’Urbanisme, a més d’una important mobilització veïnal. Mobilització que es va produir, no ja per les suposades comissions il·legals, sinó pel canvi de model de poble que sempre s’havia defensat.
A l’any 2002 (25/5/02) el govern municipal dissol el Patronat de Cultura format per representant de les Entitats i n’assumeix directament la gestió. Al mateix temps posa molts obstacles a les activitats de la Colla Gegantera.
El mateix any 2002, UpV, ERC, PSC i ICV estableixen un pacte per garantir l’ètica política que no es subscrit per l’equip de govern local. A l’any 2003 (29/4/03) l’equip de govern formalitza un acord amb la propietat de la finca darrera de Can Martinet, entre la carretrea Masnou-Granollers, la riera de Vallromanes i la carretera St. Adrià-La Roca, per fer-hi un polígon industrial, davant de l’eixample.
Amb tot això la ciutadania està cada vegada més preocupada i indignada i la crispació política es trasllada al carrer. La tensió que es viu al poble és molt evident.
El febrer de 2003 i acostant-se ja les eleccions municipals, Unitat per Vilanova es reforma i es renova. Es designa com a cap de llista Oriol Safont qui havia sigut Defensor del Ciutadà i que va plegar per desacord amb l’actitud de l’equip de govern municipal. El mateix 2003 l’ajuntament pretén modificar la qualificació dels terrenys al costat del riu Mogent per fer-hi 54 habitatges, contravenint el Plantejament vigent i en un lloc considerat inadequat per la proximitat al riu. També l’ajuntament col·loca una tanca d’accés a la finca Can Rabassa –de propietat municipal- en benefici dels veïns particulars i detriment de la propietat pública.
Tres mesos abans del final de la legislatura, el govern municipal inicia les obres de construcció del Pavelló Poliesportiu, de pressa i corrents (no sigui dit que no s’ha fer res) sense que hi hagi subvenció de cap organisme, ni previsió ni capacitat pressupostària complerta per fer les obres.
En els quatre anys de govern, les arques municipals estan cada vegada més buides, es paga als proveïdors a molt llarg termini i els pressupostos municipals són cada vegada més alts i inflats. El personal administratiu té dificultats per cobrar les nòmines. S’acaba la legislatura i es té coneixement que, quinze dies abans de les eleccions, es destrueixen molts documents. Tot plegat porta a una situació de desconfiança de la població vers el Consistori que deixa al final de la legislatura un deute de 600 milions de pessetes (3.600.000 €) i sense que s’hagi pagat ni un euro de les obres iniciades al pavelló.
Favoritisme, caciquisme i prepotència són els adjectius que diàriament es pronunciaven al carrer i surten a la premsa per qualificar l’actitud del govern municipal. Llicències concedides fora de normativa a persones concretes i amigues, convocatòria d’escassos plens i en hores especials que feien difícil l’assistència dels veïns, clara actitud de menyspreu a qui no fos de la corda de l’equip de govern, són fets que varen portar a que aquell equip de govern perdés les següents eleccions municipals.
UNA ALTRA MANERA DE FER
El febrer de 2003 Unitat per Vilanova edita “Marinada” una revista periòdica que substitueix “Clar i Net” i que vol aportar un aire nou i fresc. El març d’aquell any, més de 50 persones es reuneixen per elaborar les bases d’un programa electoral i es distribueixen en comissions per desenvolupar-lo.
Unitat per Vilanova s’ha renovat i es presenta el nou cap de llista. El 25 de maig hi ha noves eleccions i UpV es presenta amb ERC, i amb un programa elaborat a partir de les bases establertes en aquell recés del mes de març i explicant que “Hi ha una altra manera de fer”, que evidenciarà l’eslògan de la campanya electoral de 2003.
EL RELLEU
Després d’estar quatre anys a la oposició, Unitat per Vilanova va tenir la confiança de la majoria dels veïns de Vilanova en aquelles eleccions de 2003. Aconsegueix formar equip de govern amb coalició amb el GIVV (Grup Independents Vilanova del Vallès). Les limitacions i els deutes econòmics de l’Administració local són grans. Amb tot, es fa front al pagament de deutes anteriors de l’Ajuntament. Les relacions veïnals i les Entitats, de mica en mica, tornen a la normalitat.
UN BALANÇ
Des d’aquell maig de 2003, Unitat per Vilanova ha governat i ha demostrat sobradament, la capacitat de gestió i d’acompliment de les promeses que ha fet en cada programa, Unitat per Vilanova ha sigut fidel al ideari de la seva fundació en benefici del poble i el benestar dels seus veïns.
Bona gestió vol dir aprofitar els recursos propis i aconseguir ajuts i subvencions per fer els equipaments necessaris per a la població. Acomplir les promeses vol dir portar a terme allò que racionalment, s’ha proposar fer, tenint ben present les possibilitats i necessitats. Tot plegat responent a l’objectiu de fer un poble on la gent pugui esdevenir culta i hi aconsegueixi el benestar i viure-hi amb qualitat. En aquestes dues legislatures, Unitat per Vilanova ha aconseguir un Centre de Salut (CAP) que pot donar cobertura a una població futura de 10.000 habitants, (Vilanova en té 5.000 actualment), dues llars d’infants perquè cap infant es quedi sense plaça d’escola bressol, un casa d’avis ben equipat, una nova escola (La Falguera) i un parc (el Bosc de les Escoles) per a esplai de tothom, ha acabat el Pavelló Poliesportiu finançat totalment amb recursos municipals, s’ha equipat amb gespa artificial el camp de futbol, s’ha fet una pista poliesportiva coberta que permet múltiples activitats, s’han introduït millores i fet adequacions al mateix Centre Cultural, s’ha creat la Ronda Verda, s’ha iniciat el passeig fluvial, s’ha construït una àmplia Biblioteca en la nova Plaça dels Països Catalans i s’ha establert el Institut d’Ensenyament Secundari entre moltes altres millores, i tot plegat sense malmetre patrimoni municipal, que és de tots, ni entrar en qualificacions urbanístiques estranyes.
Però no menys important que tot això és el foment de la convivència veïnal, l’assistència als barris, l’atenció al medi ambient, l’ajut i suport a les entitats, facilitar la comunicació entre barris i amb poblacions veïnes, el lleure, les noves tecnologies, etc.
Unitat per Vilanova no ha portat a terme tot això per orgull de partit, ni per supèrbia sinó perquè sigui el seu ideari, pel benestar de les persones i per aconseguir un poble, una comunitat de ciutadans que se senti identificada i integrant de Vilanova del Vallès, amb personalitat pròpia i confiança en el futur.