Opinió al Viu Vilanova. Primavera 2014

Opinió al Viu Vilanova – Número 28

El nostre poble ha estat l’únic de la comarca que en la dècada del 2003 al 2013 ha més que doblat la seva població, és a dir, que hem viscut un increment de vilanovins en un percentatge superior al 100%.

Aquest fort creixement demogràfic ha condicionat a desenvolupar una sèrie de serveis i equipaments que d’altra manera mai s’haguessin plantejat o, com a mínim, no a la velocitat que s’ha fet. Aquesta innegable “revolució” que ha viscut el nostre poble i que ha liderat UNITAT per Vilanova des del govern de l’Ajuntament, ha coincidit en el temps – des del 2007- amb la crisi econòmica més dura i intensa que ha viscut el país des de temps immemorials. Evidentment que aquesta nova conjuntura econòmica i social ha tingut una forta repercussió en els recursos públics municipals, i s’han passat – i es continuen passant- temps difícils, com malauradament moltes famílies, però no per això hem perdut la il·lusió.

Il·lusió en fer de Vilanova un poble millor, afrontant les dificultats hi havia que hi ha i que hi haurà. Il·lusió per resoldre temes històrics i plantejant nous reptes. Il·lusió per mantenir i millorar els serveis generals. Per això s’ha treballat per reduir l’endeutament fins a l’actual 66% (molt per sota del 110 que és el topall legal). Per això es desenvolupen projectes per incrementar la cohesió social (Pla local d’ocupació, posada en valor d’elements històrics, entre molts d’altres). Es continuen fent actuacions de millora de la zona esportiva (marquesina, Skate, etc). es continuen fent actuacions de millora de jardineria i la vialitat. (enguany s’ha replantat vegetació per valor de 12.000 €, s’ha arreglat el clavegueram del carrer Cèllecs, etc).

És amb il·lusió que s’han fet els treballs del Barri Rodes per deixar la feina feta i que siguin els veïns els que puguin decidir en comptes de restar atrapats en una situació quina resolució no estava a les seves mans. I tants i tants altres exemples de feina feta i de noves idees i de feina per fer que només es poden abordar amb un únic sentiment que vagi per endavant: la il·lusió.